Al principi va ser el caos.

Després, amb Celeste i Claudia, C i C, van arribar les temptacions.

El (re)coneixement de Celeste i la fantasia de Claudia.

 

Diu Roy Andersson que el pla general, l'espai que envolta una persona, en diu més que la seva pròpia cara.

Com considerarem aquí el cos, com a primer pla que acompanya la cara i conforma el prejudici d'un estereotip? O com a part del pla general que defineix una manera d'estar i habitar?

 

El diable passejant-se amb bicicleta pels carrers buits, com a àngel custodi sense cos per acompanyar.

L'errant que s'equivoca i l'errant que vaga sense sentit.

 

Reunir Claudia i Celeste és com convocar l'àngel i el dimoni, sense intentar definir qui és què, qui és qui, o en quin moment són intercanviables.

Una coproducció de Matarile amb AGADIC i Xunta de Galicia. Col·laboren Concello de Santiago i Ártika de Vigo.

TEATRE, DANSA, PERFORMANCE

Petit i Mitjà FORMAT

#NousLlenguatgesEscènics

#multidisciplinar

#teatre #dansa #música

Captura de Pantalla 2022-09-07 a las 9.44.51.png
Captura de Pantalla 2022-09-07 a las 10.13.29.png