COMPANYIA LA SOLEDAD

Marc Caellas i Esteban Feune de Colombi van crear a Bogotà, el 2011, la Companyia La Soledad, enfocada en propostes escèniques itinerants, performances i site specific. Van convertir la novel·la El passeig, del suís Robert Walser, en una obra “de teatre a peu”: des del 2012 l'han representat més de 150 vegades als carrers de Buenos Aires, Montevideo, Bogotà, Medellín, Pereira, Sao Paulo, L'Havana, Ciutat de Mèxic, Xalapa, Madrid, Barcelona, Terrassa, Mallorca, Lisboa i Berlín, a festivals com Fringe (Madrid), FIBA (Buenos Aires) o Kosmòpolis (Barcelona).

 

En una línia de treball que uneix textos literaris amb teatre i art contemporani, a més van realitzar les obres Cuento mi vida (Bogotá y Buenos Aires, 2014), Sin cartas no hay amor (Ciclo Anfitriona, Barcelona, 2017), El inventor del paraíso (Casa Planas, Mallorca, 2018), Juego de cartas (Centro Cultural España en México, 2018), Nobel a Borges (Filba, Buenos Aires, 2018), Bolaño, vuelve a casa (Lata Peinada, Barcelona, 2020) y Yo sé perder (Antic Teatre, Barcelona, 2021).

QUÈ ÉS L'AIGUA?
 

PERFORMANCE

petit FORMAT

#Multidisciplinar  

#SiteSpecific #EspaiPúblic 

Hibridant instal·lació, teatre documental, poesia i dansa, creem a cada lloc una obra de teatre “marítima” que funciona com a homenatge a aquest misteri fascinant que és el mar i el té, alhora, com escenari. 

Com ho solem fer en altres projectes, el punt d'arrencada és un text literari; en aquest cas, es tracta del poema “L'illa en pes”, que l'escriptor cubà Virgilio Piñera va publicar el 1943 i comença així: 

La maldita circunstancia del agua 

por todas partes 

me obliga a sentarme en la mesa del café. 

Si no pensara que el agua 

me rodea como un cáncer 

hubiera podido dormir 

a pierna suelta. 

També ens inspirem en el començament de la conferència Això és l'aigua, de  David Foster Wallace:

Estan dos peixos nedant un al costat de l'altre quan es topen amb un peix més vell. hi ha l'aigua?”. Els dos peixos continuen nedant fins que després d'un temps volteja cap a l'altre i pregunta: “què dimonis és l'aigua?”;

i al Happening  bàltic, que Tadeusz Kantor va dur a terme el 1968. Aleshores, el polonès es va vestir amb una levita, va pujar a una escala i, de cara al mar i d'es va crear una mena de concert marítim en què dirigia a les onades brandant una batuta.  

A cada lloc de residència, investigació, creació i desenvolupament del projecte, el resultat escènic serà una peça completament diferent, adaptada al lloc, a la seva realitat ia la seva relació amb l'aigua.

Aquest projecte és una coproducció de Dos Orillas Cultura, FIT de Cádiz, Escenas do Cambio, ORTEUV a Veracruz i Sofia Caetano a Açores. Compta amb el suport d'IBERESCENA, Nau Ivanow, C.IN.E. i TenerifeLAV.

Captura de pantalla 2021-07-15 a las 16.43_edited.jpg
IMG_2591.jpg

• Direcció i dramatúrgia:
Companyia La Soledad (Marc Caellas i Esteban Feune de Colombi)

• Producció, administració i distribució:
Dos Orillas Cultura, Àngels Queralt

• Escenografia i vestuari: Sofia Caetano
• Imatge: Muriel Escalera
• Disseny de llums: Conrado Parodi

• Elenc: Marc Caellas, Esteban Feune de Colombi, Corinne Spitalier i Muriel Escalera amb persones de la comunitat local.

El projecte és una coprodució de Dos Orillas Cultura (Espanya), Festival Iberoamericano, FIT de Cádiz (Espanya), Escenas do cambio (Cidade da Cultura, Santiago de Compostela, Espanya), ORTEUV de Veracruz (Mèxic), Açores ( Portugal) i compta amb el suport d'IBERESCENA.

EL PASEO DE ROBERT WALSER
 

TEATRE A PEU

passeig performàtic per a grups reduïts

#SiteSpecific 

#TeatreMultidisciplinar #performance

El paseo de Robert Walser –així escrit, tot plegat, dirigida per Marc Caellas i protagonitzada per Esteban Feune de Colombi– és una proposta escènica canviant que es duu a terme als carrers de barris de diferents ciutats.

Sort d'obra de teatre site-especific, el trajecte comença en una cantonada, on un grup de no més de 15 espectadors es troben amb l'actor que interpreta l'obra El passeig, de Robert Walser i el segueixen durant una hora, en aparent anarquia, pel barri en qüestió. Durant el camí es produeixen trobades, atzaroses o no, teatrals o no, improvisades o no, amb un comerciant, una actriu retirada, un llibreter, una cantant i/o amb una empleada pública; també hi ha una parada amb refrigeri al domicili particular d'una amiga i mecenes, poc abans que el capvespre ens condueixi al final de l'obra.

Captura de pantalla 2021-07-29 a las 22.37.52.png